Nous dies, noves coses, estic trista, avui no es el meu dia. Estic gelosa molt gelosa d'algú que ni tant sols hem correspon, no tindria que sentir-me així es absurd, no val la pena. Potser ell no m'estima, però jo si a ell, per això hem sento tant malament. No hem penedeixo de res del que a passat entre ell i jo, però tot i així i a dies que el maleeixo, i a dies que l'odio... Però com explicar que no puc viure sense ell, com explicar que sento per ell. Els dies es fan llargs i llargs i les nits passades, hem sento tant sola, tant... Et miro i dins d'aquells ulls puc veure una llum clara que em porta a tu, ressegueixo amb la mirada els teus llavis carnosos i els desitjo com mai havia desitjat res, voldria reposar el meu cap sobre la teva espatlla i sentir-me tranquil·la sabent que tu estàs allà amb mi. El nostre camí es llarg molt llarg, i no m'aturaré tant fàcilment. La varitat esque estic cansada d'esciure paraules sense sentit, paraules que ni tant sols tu llegiras, escrits que els miraran una vegada i s'oblidaran d'ells per sempre més. Però bé, a la vida sempre arriba un moment on et toca viure aquestes situacions.
